Ana y Mía

L'ART DEL CARRER - DISTRICTE DE SANT MARTÍ - BARCELONA

Us apassiona tant com a mi l'art del carrer?
Trobo que els grafits dels barris del districte de Sant Martí son súper interessants, de tots els temes i colors per veure!, i per això, ens em recorregut amb unes companyes tots els seus carrers per tal de fer-ne una petita explicació detallada de cada obra d'art que s'hi troba a cada un d'ells!
Disfruteu-ho tant com nosaltres!
Gràcies.

Us deixo l'enllaç:
https://www.google.com/maps/d/edit?mid=zUz18xNXW3Ic.kxomk042H_oo&usp=sharing


Posaré un petit adelantament d'una fotografia que a mi, personalment, em va cridar molt l'atenció. Es troba al carrer ciutat de Granada de Poblenou:

"UN GRAFIT FICA A LA PRESÓ A IÑAKI URDANGARÍN I LA INFANTA CRISTINA A POBLENOU"

PRESENTACIÓ MULTIMÈDIA

Quina millor manera de visualitzar i informar-se sobre el tema de la bulímia relacionada amb internet, que amb una presentació multimèdia que inclou formulari i les seves respostes?


https://docs.google.com/presentation/d/1B3iRccsYCeN3A6fH-c2MOjpEZ2ooS4DFnWrtbW2sqaY/edit#slide=id.gd8efbabbc_0_0

Bulímia i internet

Bon dia!!

He considerat que és important, encara que surti del meu tema, donar-vos una mica d'informació sobre un tema que considero molt necessari avui dia.

https://docs.google.com/document/d/1rbXoKiwvFPNlaODTvx0_AvPJpGMa8nePVxWUAiZTh0c/edit#heading=h.h7femaroraya

Aquesta nova entrada no té res a veure amb el tema del meu blog, però he considerat necessari l'ús d'aquest blog per a penjar un qüestionari que he creat per si algú està interessat, i em faria el favor de omplir-lo.
En quan tingui respostes les penjare al blogg.

Gràcies!!!!!!!!!!!!!!!

https://docs.google.com/forms/d/1FReNOu3dlC0-eroe1BCXlIagtb0yBroVq-R7WFM7g3U/edit

LA BANDERA

Està formada per dues franges paral.leles, la de dalt és de color blau i representa el color del cel, la de baix és de color verd com el camp. Els gitanos i gitanes deien que durant els seus llargs viatges, el seu sostre era el blau del cel i el seu terra el verd dels camps, al no tenir nacionalitat pròpia ni viure en un país fix, al mig hi ha dibuixada una roda de carro que simbolitza el transport que utilitzaven per moure's pel món.

COM ELS VA AFECTAR EL NAZISME ALEMANY?

Ells han estat els grans oblidats de l'Holocaust però, se'ns dubte, una de les ètnies que més ha patit. 

Durant aquest període, aproximadament el 70% dels gitanos que vivien a Europa van ser exterminats, la xifra oscil·la entre els 250.000 i 500.000 assassinats d'aquest poble. Tot i que mantenien trets nòrdics, pels nazis, els gitanos procedien de les classes més baixes de la regió. Al barrejar-se amb les poblacions més pròsperes, es van convertir en una ètnia oriental asiàtica, amb trets indis i europeus. Pels nacionalsocialistes, va ser l'excusa perfecte per tractar-los de criminals i començar el seu extermini. Va ser el segon grup ètnic que va patir més les persecucions i les matances a mans dels nazis i un cop aquesta terrible massacre va acabar, se'ls ha tractat sempre com els “oblidats”.

Se'ls va oblidar durant els judicis de Nuremberg, quan cap gitano va ser cridat per declarar; se'ls va oblidar per tramitar les demandes quan no tenien cap tipus de representació; durant molt de temps, no es va contemplar el motiu racial com a causa de la persecució sinó que ho van derivar a l'herència criminal; es va argumentar que no tenien possessions i que el poc que tenien procedia del robatori.

Pels nazis, els gitanos pertanyien al grup dels que no mereixien viure, junt amb jueus, homosexuals, intel·lectuals... Ho argumentaven dient que es tractava d'una característica genètica: portaven la criminalitat en l'ADN i aquesta es transmetia de pares a fills

Símbol utilitzat als camps per "marcar" als gitanos

En un inici, es van començar a aprovar lleis contra ells, prohibint-los l'entrada en espais públics i poc després se'ls va fitxar amb fotografia i empremta. Tots els qui no tenien habitatge o ocupació, van ser deportats a camps de concentració ràpidament. Va ser al 1933 amb l'arribada de Hitler al poder, quan la situació va començar a empitjorar notablement. Després de la Llei de Ciutadans, van acabar amb tots els seus drets civils. Al juny de 1938 es va instaurar la “Setmana de Neteja Gitana” i va ser dos anys després quan es va cometre el primer genocidi conduït pels nazis, on 250 nens romanís van ser
executats en el camp de Buchenwald per tal de comprovar l'eficàcia dels vidres de zyklon B, que més tard serien utilitzats en les càmeres de gas (Pesticida composat per àcid cianhídric junt amb estabilitzador i un additiu odorant i irritant d'advertència. S'emmagatzemava i es distribuía en llaunes hermètiques que després ho desprenien com a cianur d'hidrogen gasós. El Zyklon B es posava en tuberies perforades des de la teulada, un cop que les víctimes eren tancades. Procés, sufocació, pèrdua del control dels esfínters per la anòxia, defecació sense control i regla desmesurada per part de les dones que estaven menstruant, inconsciència, mort cerebral, coma i mort al cap de 20 minuts)

Al 1940, Hitler va ordenar matar a tots els gitanos fusilant-los dins de furgonetes mòbils de gas i ja va ser a l'any 41 quan aquest va ordenar la deportació de tots els romanís que quedaven a Europa cap a Auschwitz, on es va establir un camp especial per a ells, Birkenau, “el camp de les famílies gitanes”. Una data que cal recordar és l'1 d'agost de 1944 quan a Auschwitz, 4.000 gitanos van passar per la càmera de gas i posteriorment van ser incinerats. A aquest fet se'l va anomenar Zigeunermacht i se la coneix com La nit dels gitanos.
“La persecución y asesinato de gitanos en el Holocausto queda muchas veces en
segundo plano, pero no fue algo accidental. Es un ejemplo más de la difícil posición que
ha tenido este pueblo y que todavía persiste”, critica Isidoro Rodríguez, director de la
Fundació Secretariat Gitano. ("El genocidio de un pueblo maldito". El Mundo, 27-1-2013.)

FRASER, Angus (2005), Los gitanos, Barcelona: Ariel

Copyright © United States Holocaust Memorial Museum, Washington, DC, ( ), El genocidio de los roma europeos gitanos (1939-1945)

UNA MICA D'HISTÒRIA

ORÍGENS I ETAPES

Considero que és essencial abans de tractar qualsevol tema fer una breu introducció investigant sobre la història o els orígens del tema, en el meu cas, sobre l'origen dels gitanos.

La història dels gitanos és una història àgrafa, és a dir, sense testimonis escrits, transmesa únicament per via oral, per tant, el que se sap d'ells, de la seva història i de la seva cultura ens arriba de mirades alienes i sovint marcades pel desconeixement, el prejudici i els esterotips negatius.

Com a exemple d'això podem llegir l'inici de La gitanilla de Miquel de Cervantes:“Perece
que los gitanos y gitanas solamente nacieron en el mundo para ser ladrones; nacen de
padres ladrones, críanse como ladrones, estudian para ladrones y, finalmente, salen con
ser ladrones corrientes y molientes a todo ruedo, las ganas de hurtar y de hurtar son en
ellos accidentes inseparables que no se quitan sino con la muerte”. (Cervantes, Miguel de (1994[1613]) Novelas ejemplares. La gitanilla. Barcelona: Frances Luttikhuizen)

Se sap que provenen de l'Índia, concretament de la zona del Punjab, perquè la seva llengua, el romanó, té una estreta relació amb la llengua parlada en aquesta zona. La raó que els empeny a sortir d'allà camí cap a Europa són les invasions de diferents pobles en aquestes zones i la cerca de millors condicions de vida. Viatjaven en petits grups, d'entre 50 i 100 persones.
La seva arribada a Espanya sembla que va ser per dues rutes diferents, una pel sud de França a través dels Pirineus, i l'altra, pel nord d'Àfrica, travessant l'Estret de Gibraltar, les dues al segle XV.

Durant tots aquests segles i fins el moment present podem distingir diferents etapes:

a) La primera etapa, que la podem anomenar “més acollidora”, aniria del 1425 al 1499. Es presenten com a peregrins, sent ben rebuts i, fins i tot, amb algun privilegi com estar absents de pagar impostos, igual que la resta de pelegrins.

b) Un segon període, comprés entre el 1499 i el 1633, seria el d'”expulsió”, quan els Reis Catòlics intenten dur a terme la unitat politicoreligiosa del país, i per tant, tot el que surt de la homogeneïtat, cal perseguir-ho i expulsar-ho. Es dicta una pragmàtica contra ells i se'ls obliga a assentar-se i a abandonar els seus trets d'identitat, se'ls relaciona amb tot tipus de delictes i es comença a difondre una imatge negativa, que ha arribat fins els nostres dies.
Un fragment de la pragmàtica diu així: “Mandamos a los egipcianos que andan vagando por nuestros reinos y señoríos...que vivan por oficios conocidos...o tomen vivienda de señores a quien sirvan... Si fueren hallados o tomados, sin oficio, sin señores, juntos...que den a cada uno cien azotes por la primera vez y los destierren perpetuamente de estos reinos, y la segunda vez que les corten las orejas, y estén en la cadena y los tomen a desterrar como dicho es...” (1499. Pragmàtica dels Reis Catòlics)

c) El segueix un periòde definit com el d'”integració”, que ocupa de l'any 1633 fins el 1783. Ara s'acaben els drets d'expulsió però es mantenen les prohibicions cap a la identitat cultural com a poble.

d) Poc després entrarien en el periòde de “migració”. Aquest coincideix amb la Revolució Industrial, i es produirà una migració massiva de la població, inclosos els gitanos, cap a les grans ciutats. Aquest serà l'inici de la sedentarització, sobretot a Andalusia.

e) I per finalitzar, arribaríem al període “constitucional” entre 1812 i 1978. Durant aquesta llarga etapa, s'apliquen algunes disposicions contra ells, però es faran especialment contundents durant la dictadura de Franco, on tornarà la repressió cultural i la intolerància cap a aquest poble. Se'ls sotmet a estreta vigilància i se'ls hi aplica de forma especial la Llei de Perillositat Social. Com ens deia José Antonio Cortés (venedor ambulant, 46 anys): “Mis abuelos vivían en Almería durante el franquismo y explicaban que casi cada semana pasaban una noche en el calabozo. ¿Qué habíais hecho? preguntaba yo, y él respondía: Pos que vamos a hacer hijo, ser gitanos”. No és fins l'any 78, amb la Constitució espanyola, que se'ls
reconeix com a ciutadans espanyols de ple dret.

Bibliografia

SAN ROMÁN, Teresa (Siglo XXI), La diferencia inquietante, Madrid: España Editores.

DE DIOS RAMÍREZ HEREDIA Juan (1985), En defensa de los míos, Barcelona: Ediciones
29.

DE CERVANTES, Miguel (1613), La gitanilla, Barcelona: Cátedra.

FRASER, Angus (2005), Los gitanos, Barcelona: Ariel.

GELEM GELEM

Dorantes y Esperanza Fernández - Gelem Gelem

Què seria del flamenc sense els gitanos?

Aquí us adjunto un link de l'himne gitano cantat per Esperanza Fernández acompanyada de l'instrumental de Dorantes per afegir un complement a la breu introducció feta anteriorment.


https://www.youtube.com/watch?v=hgGjpgVcxb8

Rumí callí

El títol de l'entrada l'he escrit en romanó, la llengua de l'ètnia gitana, i el seu significat és "Dona gitana"

Porto temps que em sorgeixen moltes preguntes sense resposta.
La primera d'elles és que tot i saber que són ciutadanes com nosaltres i que als nostres barris les tenim de veïnes, no coneixem res d'elles, però malgrat això tots les jutjem.

Me n' adono que la majoria de persones parlem de la dona gitana des del desconeixement i el prejudici, sentim dir “que no s'adapten”, “que no canvien”, “que els agrada viure en la
marginació i de les ajudes”, “que no treballen”, “que només es dediquen a criar als seus
fills i a cuidar de la casa”.

Hem crida l'atenció el per què veiem tantes dones al “mercadillo” i pràcticament cap
a l'institut, per què no trobem gitanes mestres i infermeres, advocades o dependentes... i
aquests són els motius pels quals he decidit crear aquest blogg.

Ariadna Floyd

Aquesta obra està subjecta a una llicència deReconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons